24 abr 2012

Disculpes.


I això doncs que resulta que arribo a la sala d’estudi de la biblioteca de la facultat on he quedat amb la Carlota i en David per “estudiar” per l'a priori desastrós examen de demà al matí i hi ha una noia la mar de mona amb ells i que es veu –aleshores encara no ho sé– que he mirat d’una manera un tant estranya. Ara naturalment escric a posteriori i rememoro fets passats malgrat aquests [els fets] ho hagin fet [perdó, el meu vocabulari respecte als sinònims és mínim o marginal o fins i tot ínfim o potser s’adequaria més un ‘molt reduït’ i més si tenim en compte la falta total i absoluta de consulta externa o exterior –entesa [la consulta] com a: diccionari(s), webs varies, o per-què-no la pròpia eina que ofereix el propi o mateix programa informàtic o software (el putu word, cony)–], rememoro fets passats, deia, malgrat aquests hagin succeït (merda, perdó, tinc tres gossos –i no és broma, de fet, filant molt prim, tal afirmació [“(jo, subjecte el·líptic) tinc tres gossos”] seria inexacta ja que són exactament dos gossos i una gossa, però com hom sap al parlar o narrar o escriure sovint ens carreguem la distinció genèrica al plural per facilitar (cosa que, ben mirat, en aquest exemple específic potser no ho fa massa [facilitar] –en tot cas seria l’excepció que confirma la regla–) la lectura– que m’estan distraient força [els gossos], no sé si pot copsar-se [la poca predisposició o capacitat de concentració] com a lector, espero (com a escriptor i narrador) que no resulti massa molest o, si més no, si així fóra, demano les excuses per avançat –d’ara i en endavant E.–).
No sé vostès però jo m’he perdut.
Em retrobo i ressituo l’acció a la meva entrada a una de les tres sales d’estudi d’una de les quatre biblioteques –ok, tres per ser exactes, repel·lent/a de merda– de la facultat per deixar el casc de moto i la cartera i tornar a sortir ja que em truca en Manel que “és al claustre amb els guais de la classe” [sic.], i em deu pasta. Naturalment és tot sol (aquí rau l'acudit) amb la companyia fastuosa i fantàstica de Foucault vist per Foucault, de Foucault. Em paga, quedem en paus, diem quatre parides i me’n torno cap al deconstruccionisme en la seva vessant més analítica (?).
Resulta que entro a la sala [d’estudi] i la Carlota i en David feien no-sé-què però m’importa més aviat poc ja que tinc poca [ja he esmentat la problemàtica personal amb els sinònims, oi?] estona “d’estudi” doncs en un quart d’hora començo una classe apassionant –això encara no ho sé, de fet, encara no ho sé [tampoc] mentre escric això, cosa que fa que l’afirmació “(jo, subjecte el·líptic de nou) encara no ho sé” assoleixi unes proporcions metafísiques i metatextuals que fan vomitar de pensar-hi– sobre Baudelaire. Així doncs que en David i jo ens posem a repassar un resum sobre la deconstrucció fet per l’amic Jonathan Culler –qui ha de tenir una entrevista– fet per l’amic David. No sé si s’entèn: Jonathan Culler resumeix la deconstrucció i alhora és resumit [no ell, el seu resum], per en David, que alhora, [no ell, el seu resum] és comentat pels dos [pel David i per mi]. E.
La Carlota renega una estona perquè es veu que feien no-sé-què [ella i en David] abans de que jo arribés, però ara em quedaran uns 7 minuts abans d’entrar a classe i entén-ho dona. I l’Anna (crec que es deia/diu [però ara no ho recordo 
en tot cas la noia força mona–] així) explota i es caga en allò que ha estat estudiant des d’un temps indeterminat –el desconec, una hora?, dues?, tres dies?– i que pel que ella mateixa explica resulta ser, en qualsevol cas, una bona merda infumable (ara es veu que no existeix aquest adjectiu en català; ni infumable, ni imfumable ni immfumable i molt menys inmfumable. Tant li fa. E.).
I aquí rau tot el soliloqui exposat: es veu que he mirat d’una manera un tant estranya a aquesta noia mentre deixava florir [ella] la seva frustració vers la matèria i vers la docent; tota la seva apassionada, insuportable i inassequible frustració; una frustració de proporcions còsmiques que s’amagava dins el seu cos francament ben proporcionat i força (per no dir altament) follable. 
Naturalment jo no ho sabia o no me’n adonava o no era aquesta la meva intenció [mirar d’una manera estranya a la pobre i frustrada i ben proporcionada i altament follable noia], però al sortir de (l’apassionant?) classe sobre Baudelaire la Carlota i en David m’han agafat per banda, m’han fet seure en un banc i en contra de les meves expectatives no m'han confessat l'admiració malaltissa que em professen o profereixen [la Carlota i en David], sinó que m’han dit molt seriosos (de fet una rialla delatora se’ls escapava per sota el nassos respectius [però el “molt seriosos” afavoria[afavoreix] el ritme narratiu, crec[creia] sincerament[al redactar-ho], ara ja no n'estic tant segur, E.]) que “què l’Anna” [sic.]. I jo
-què de què?
-és mona eh?
-sí, buenu, sí, suposo. per?
-com te l’has mirat...
-ah?
-ara ens diràs que no...
-home, sí, me la follava si és això el que vols/voleu saber, però no me la follaré mai, tranqui.
-i tant que no –gràcies Carlota– però ha estat molt a sac...


Bé, Anna, disculpa’m si t’he fet entrar en un estat incòmode, E., no era la meva intenció. Pensant-ho a posteriori, ara sí, l' (ara passes a ser tercera persona)Anna ha tardat 2 minuts en explicar-me amb tot luxe de detalls que el cap-de-setmana-de-pont-que-ve –entenc que el 28/04-29/04-30/04-1/05– se’l passarà follant com un conill amb “un amic que ve a casa” [sic.]. Rellevant, si més no. (No ens coneix[i]em de res.)
Així doncs, resumint, disculpa'm Anna (passes de nou a segona persona) per a) una mirada d'interès purament altruista que s'hagi pogut malinterpretar com a interès sexual (que no et confesso que no existeixi o pugui existir però no en aquell precís instant en què explicaves entre blasfèmies la santa merda que és la morfologia); b) per passar-te sense cap mena de sensibilitat per part meva de segona a tercera persona deliberadament com si fossis una nina inflable potser hagués estat més correcte o adequat (pel context global del text [si més no d'aquesta darrera part]) una metàfora amb una pilota de platja però ara tant se val; i c) deixa'm aprofitar l'avinentesa per a disculpar-me també pels possibles errors gramatic-orto-tipogràfics que pugui haver-hi al text ja que, si no tinc mal entès, estudies filologia [catalana, espero –més que res per la validesa d'aquest darrer punt "c" de les excuses (personalment em llepa un ou la filologia que estudiis –amb tot el carinyu que t'ho dic, eh?–)–].
Salut.